ABUS DE PODER DE L’ADMINISTRACIÓ: PODEM LLUITAR-HI?


Abans de començar, vull aclarir que aquest article no pretén ser una afirmació de la veritat. El que en ell es diu només és una opinió, alhora que una petició d’anàlisi i opinió als experts: en el dret gairebé tot és interpretable i rebatible.

 L'abús de poder de l'Administració i la prevaricació administrativa són conceptes jurídics diferents, tot i que poden coincidir en determinades situacions. La distinció rau en els seus elements i conseqüències. Vegem les seves diferències principals:


1. Abús de poder de l'Administració

Definició

L'abús de poder es produeix quan una autoritat o administració pública actua de manera il·legítima, ultrapassant els límits de les seves competències o exercint-les amb un objectiu desviat (fins que no sigui estrictament el d'interès general).
No sempre constitueix un delicte, sinó que pot ser:

  • Una irregularitat administrativa o una acció impugnable mitjançant els mecanismes de control administratiu (recurs administratiu o contenciós-administratiu).
  • Un acte contrari al principi de bona administració, però no necessàriament penal.

Característiques principals:

  • Desviació de poder: L'administració utilitza les seves competències per a finalitats diferents de les que estableix la llei.
    • Exemple: Cancel·lar una llicència urbanística per venjança personal.
  • Execució arbitrària de competències: L'administració actua amb discrecionalitat sense respectar els límits legals.
    • Exemple: Actuar en perjudici d'un ciutadà o grup sense justificació suficient.
  • Es considera una infracció de dret administratiu i pot ser corregida mitjançant:
    • Recursos administratius.
    • Recurs contenciós-administratiu (via judicial).

Bé jurídic protegit:

El bon funcionament de l'Administració Pública i els drets dels ciutadans.

Conseqüències:

  • La nul·litat o anul·lació de l'acte administratiu afectat.
  • Responsabilitat patrimonial de l'Administració si es prova un dany causat per l'abús.

 

2. Prevaricació administrativa

Definició

La prevaricació és un delicte penal, regulat a l'article 404 del Codi Penal espanyol. Es produeix quan un funcionari públic o autoritat dicta una resolució arbitrària i injusta sabent que contravé la legalitat.

Característiques principals:

  • Arbitrarietat manifesta: La resolució és clarament contrària al dret i no té justificació legal o tècnica.
  • Coneixement: L'autoritat o funcionari actua a consciència, sabent que està dictant una resolució il·legal i injusta.
  • Finalitat dolosa: No només hi ha un error administratiu, sinó una intenció clara d'actuar injustament o per interessos particulars.
    • Exemple: Adjudicar contractes públics a familiars o amics sense seguir els procediments legals.

Bé jurídic protegit:

La imparcialitat, la legalitat i l'objectivitat en l'exercici de les funcions públiques.

Conseqüències:

  • Responsabilitat penal del funcionari o autoritat pública:
    • Pena d'inhabilitació especial per a ocupacions públiques (entre 9 i 15 anys).
  • Possibles conseqüències civils (indemnitzacions per danys).


Si ens focalitzem en una presumpta prevaricació administrativa per part d’alguna resolució de l’ICAM o el que és més fàcil, de l’INSS, podrem trobar que la major part de la jurisprudència al respecte d’aquest tema, fonamenta la seva desestimació en que un resultat injust o contrari als interessos de la part més dèbil, no justifica la comissió d’un delicte: en el pitjor dels casos serien decisions injustes.

No deixa de ser un tema controvertit, com per exemple podem veure en un article publicat el 7 de juny de 2021 a la Voz de Galicia (autor Marcos Minguez), i cito textualment “El Juzgado de lo penal 3 de A Coruña absolvió a tres miembros del Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) de un delito de prevaricación administrativa por haber revocado la incapacidad absoluta permanente a un trabajador que sufrió una intoxicación por mercurio. «No se ha acreditado que actuasen a sabiendas, con la intención deliberada y plena conciencia de estar ocasionando un resultado materialmente injusto», remarca la sentencia, remitida por el Tribunal Superior de Justicia de Galicia, sobre los tres integrantes en el 2014 del equipo evaluador de discapacidades en el INSS. [..]” 

En l’article podem veure que es qüestiona que la intenció deliberada i plena d’estar ocasionant un resultat materialment injust no es pot acreditar. Permeteu-me que formuli una pregunta als experts: no podríem entendre que el Conveni economicista entre INSS-ICAM, podria ser entès com un justificant d’intencionalitat en un presumpte delicte similar aquí, a Catalunya.