Abans de començar, vull aclarir
que aquest article no pretén ser una afirmació de la veritat. El que en ell
es diu només és una opinió, alhora que una petició d’anàlisi i opinió als
experts: en el dret gairebé tot és interpretable i rebatible.
1. Abús de poder de l'Administració
Definició
L'abús de poder es produeix quan
una autoritat o administració pública actua de manera il·legítima, ultrapassant
els límits de les seves competències o exercint-les amb un objectiu desviat
(fins que no sigui estrictament el d'interès general).
No sempre constitueix un delicte, sinó que pot ser:
- Una irregularitat administrativa o una acció
impugnable mitjançant els mecanismes de control administratiu (recurs
administratiu o contenciós-administratiu).
- Un acte contrari al principi de bona
administració, però no necessàriament penal.
Característiques principals:
- Desviació de poder: L'administració utilitza
les seves competències per a finalitats diferents de les que estableix la
llei.
- Exemple: Cancel·lar una llicència urbanística per
venjança personal.
- Execució arbitrària de competències:
L'administració actua amb discrecionalitat sense respectar els límits
legals.
- Exemple: Actuar en perjudici d'un ciutadà o grup
sense justificació suficient.
- Es considera una infracció de dret administratiu
i pot ser corregida mitjançant:
- Recursos administratius.
- Recurs contenciós-administratiu (via judicial).
Bé jurídic protegit:
El bon funcionament de
l'Administració Pública i els drets dels ciutadans.
Conseqüències:
- La nul·litat o anul·lació de l'acte administratiu
afectat.
- Responsabilitat patrimonial de l'Administració si
es prova un dany causat per l'abús.
2. Prevaricació administrativa
Definició
La prevaricació és un delicte
penal, regulat a l'article 404 del Codi Penal espanyol. Es produeix quan un
funcionari públic o autoritat dicta una resolució arbitrària i injusta
sabent que contravé la legalitat.
Característiques principals:
- Arbitrarietat manifesta: La resolució és
clarament contrària al dret i no té justificació legal o tècnica.
- Coneixement: L'autoritat o funcionari actua
a consciència, sabent que està dictant una resolució il·legal i injusta.
- Finalitat dolosa: No només hi ha un error
administratiu, sinó una intenció clara d'actuar injustament o per
interessos particulars.
- Exemple: Adjudicar contractes públics a familiars
o amics sense seguir els procediments legals.
Bé jurídic protegit:
La imparcialitat, la legalitat i
l'objectivitat en l'exercici de les funcions públiques.
Conseqüències:
- Responsabilitat penal del funcionari o
autoritat pública:
- Pena d'inhabilitació especial per a ocupacions
públiques (entre 9 i 15 anys).
- Possibles conseqüències civils (indemnitzacions per
danys).
Si ens focalitzem en una
presumpta prevaricació administrativa per part d’alguna resolució de l’ICAM o
el que és més fàcil, de l’INSS, podrem trobar que la major part de la
jurisprudència al respecte d’aquest tema, fonamenta la seva desestimació en que
un resultat injust o contrari als interessos de la part més dèbil, no
justifica la comissió d’un delicte: en el pitjor dels casos serien decisions
injustes.
No deixa de ser un tema controvertit, com per exemple podem veure en un article publicat el 7 de juny de 2021 a la Voz de Galicia (autor Marcos Minguez), i cito textualment “El Juzgado de lo penal 3 de A Coruña absolvió a tres miembros del Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) de un delito de prevaricación administrativa por haber revocado la incapacidad absoluta permanente a un trabajador que sufrió una intoxicación por mercurio. «No se ha acreditado que actuasen a sabiendas, con la intención deliberada y plena conciencia de estar ocasionando un resultado materialmente injusto», remarca la sentencia, remitida por el Tribunal Superior de Justicia de Galicia, sobre los tres integrantes en el 2014 del equipo evaluador de discapacidades en el INSS. [..]”
En l’article podem veure que es
qüestiona que la intenció deliberada i plena d’estar ocasionant un resultat
materialment injust no es pot acreditar. Permeteu-me que formuli una pregunta
als experts: no podríem entendre que el Conveni economicista entre
INSS-ICAM, podria ser entès com un justificant d’intencionalitat en un
presumpte delicte similar aquí, a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada