Sra. Pané, realment hi ha massa baixes laborals a Catalunya? O el problema és un altre

 La consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, ha afirmat recentment que “cal estudiar per què a Catalunya es dona una alta incidència de baixes laborals de manera sostinguda”, destacant que aquesta és la segona comunitat autònoma amb més baixes per incapacitat temporal (IT), amb un índex de 47 per mil treballadors, enfront dels 32 per mil de la Comunitat de Madrid (El Debate, 16/04/2025, El Periódico, 26/03/2025)

La dada és real. La interpretació, però, és discutible. I sobretot, incompleta.

L’indicador no mesura persones, sinó episodis

El primer error habitual és confondre nombre de baixes amb nombre de persones malaltes.

L’indicador d’incapacitat temporal mesura episodis de baixa, no individus únics. Un mateix treballador pot acumular diverses baixes en un mateix any per la mateixa patologia després d’incorporacions fallides.

I això és precisament el que passa de manera recurrent a Catalunya.

El Decret-llei 48/2020 no atorga el poder de la telepatia a l’ICAM — però algú actua com si ho fes

Durant la pandèmia de la COVID-19, les administracions públiques van aprovar mesures excepcionals per protegir la salut del personal i garantir la continuïtat dels serveis essencials. En aquest context es va aprovar el Decret-llei 48/2020, d’1 de desembre, amb una finalitat concreta, limitada i condicionada a l’emergència sanitària.

Tanmateix, el que havia de ser una resposta temporal i extraordinària ha acabat esdevenint, en la pràctica, una manera habitual i normalitzada de treballar per part de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). I això ja no és només discutible des del punt de vista mèdic o ètic: és jurídicament preocupant.

Què diu realment el Decret-llei 48/2020 (i què no diu)

CARTA OBERTA A LES INSTITUCIONS: LA DIGNITAT NO ES POT AVALUAR EN UNA VISITA O A DISTANCIA, SENSE PRESENCIALITAT

 

A qui correspongui,

Les persones que patim o acompanyem malalties greus o d’evolució ràpida ens trobem, massa sovint, amb una doble lluita: la que comporta la pròpia malaltia i la que ens imposa l’administració.

Ens dirigim a vosaltres per denunciar la greu injustícia que suposen les resolucions de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que, de manera sistemàtica, denega baixes laborals i incapacitats permanents fins i tot en casos evidents de patologies greus, invalidants i mèdicament documentades.

CANVIS DEL CONVENI DEL 2025, RECENTMENT SIGNAT, RESPECTE DELS DOS DARRERS DEL 2021 I 2023

 

El conveni del 2025 respecte als anteriors (2021 i 2023) presenta diversos canvis en continguts i detalls. A continuació, et faig un resum detallat de les principals diferències:

1. Període de vigència

• Conveni 2021: Vigència del 2021 al 2022, amb una pròrroga fins a l'abril de 2023​.
• Conveni 2023: Es tracta d’una addenda que prorroga el conveni anterior fins al 2024​.
• Conveni 2025: Nou acord que estableix un període de vigència de quatre anys, del 2025 al 2028​.

VULNERACIÓ DEL DRET A EMMALALTIR DIGNAMENT

 El Conveni econòmic entre l'ICAM i l'INSS perpetua decisions injustes mitjançant criteris econòmics variables

Aquest acord es renova any rere any, centrant el focus en la reducció de costos en lloc de garantir la salut dels treballadors. Moltes altes mèdiques s’emeten sense cap criteri mèdic justificat, causant anys de patiment a les persones afectades.

ABUS DE PODER DE L’ADMINISTRACIÓ: PODEM LLUITAR-HI?

Abans de començar, vull aclarir que aquest article no pretén ser una afirmació de la veritat. El que en ell es diu només és una opinió, alhora que una petició d’anàlisi i opinió als experts: en el dret gairebé tot és interpretable i rebatible.

 L'abús de poder de l'Administració i la prevaricació administrativa són conceptes jurídics diferents, tot i que poden coincidir en determinades situacions. La distinció rau en els seus elements i conseqüències. Vegem les seves diferències principals:

DEFENSAR-SE DE LES VALORACIONS INJUSTES: DICTAMEN I RESOLUCIÓ

 La tramitació de la incapacitat permanent a Catalunya passa per diversos procediments administratius i mèdics, i inclou la intervenció de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) i de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). A continuació  detallo els passos generals i les possibles opcions de recurs en cada fase del procés.

JUGANT AMB LA DESESPERACIÓ DELS MALALTS I ABUSANT DELS TRIBUNALS

En una entrada anterior ja feia referencia al Conveni entre l’INSS i l’ICAM explicant l’opacitat de la redacció, que encobreix un clar incentiu economicista per sobre de qualsevol altre consideració mèdica:  si no fos perquè m’esgarrifa pensar que pugui ser així, semblaria que pretenen allargar tot el procediment, que en molts casos està associat a un progressiu i irreversible empitjorament del malalt, per si així s'estalvien arribar al judici. Surt econòmicament més barat. M’explico...

 

PERQUÈ GENERA TANTS AFECTATS L'ICAM (L’INSTITUT CATALÀ D’AVALUACIONS MÈDIQUES)?

L’article 1 de la Constitució diu literalment que “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valor superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”.

Que vol dir aquest punt de la Constitució?