A qui correspongui,
Les persones que patim o acompanyem malalties greus o d’evolució ràpida ens trobem, massa sovint, amb una doble lluita: la que comporta la pròpia malaltia i la que ens imposa l’administració.
Ens dirigim a vosaltres per denunciar la greu injustícia que suposen les resolucions de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que, de manera sistemàtica, denega baixes laborals i incapacitats permanents fins i tot en casos evidents de patologies greus, invalidants i mèdicament documentades.
Aquesta situació obliga moltes persones a iniciar procediments judicials contra l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), allargant innecessàriament el seu patiment i agreujant la seva situació econòmica i emocional.
Per si no fos prou, en aquest camí judicial se’ns exigeixen informes de la sanitat pública, mentre que les pròpies institucions són incapaces d’oferir cites mèdiques a temps a causa de les llargues llistes d’espera. En paral·lel, les persones afectades, fent un esforç econòmic sovint insostenible, es veuen obligades a recórrer a la sanitat privada per poder tenir diagnòstics i tractaments mínimament àgils. Però llavors, aquests informes són menyspreats per no provenir del sistema públic.
És una contradicció cruel i perversa: el sistema obliga a esperar o a pagar, però no accepta cap de les dues opcions.
A tot això s’hi suma una greu preocupació: l’INSS utilitza, com a perits judicials propis a Catalunya, una empresa privada contractada mitjançant licitació pública. Aquesta mateixa empresa exerceix aquest paper des de fa més de deu anys. On és, doncs, la imparcialitat? Com pot garantir-se un procés just quan qui representa la part "oposada" té una posició de privilegi continuat dins el sistema?
Les persones malaltes no demanen favors ni privilegis. Només demanen ser escoltades, valorades amb justícia i poder viure amb dignitat. Un sistema de protecció social ha de protegir, no castigar.
Exigim una revisió urgent dels criteris de l’ICAM, més coordinació amb el sistema públic de salut, transparència en els processos judicials i, sobretot, empatia amb les persones afectades. La dignitat no es pot avaluar en una única visita mèdica, i el que és més greu: cada cop és més habitual que l'avaluació no és ni presencial!
En nom de totes les persones que han de lluitar contra una malaltia i, a més, contra l’administració, exigim respostes i canvis reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada